0

DRET DE SUCCESSIONS DE LES PARELLES DE FET

ESTUDI SOBRE EL DRET DE SUCCESSIONS A CATALUNYA PEL QUE RESPECTE A LES UNIONS ESTABLES DE PARELLA

dret de sucessions de les parelles de fet
Des del despatx d'advocats Barcelona, Antolino Advocats, ens han arribat clients demanant-nos quins drets successoris tenen com a parelles estables. En primer lloc hem d'entendre què s'entén per parella estable. La descripció la trobem a l'article 1 de de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella.       

Article 1. La unió estable heterosexual 

1. Les disposicions 
d'aquest capítol s'apliquen a la unió estable d'un home i una dona, ambdós majors d'edat, que, sense impediment per a contreure matrimoni entre sí, hagin viscut maritalment, com a mínim, un període ininterromput de dos anys o hagin atorgat escriptura pública manifestant la voluntat d'acollir-se al que s'hi estableix. Almenys un dels dos membres de la parella ha de tenir veïnatge civil a Catalunya. 

2. No és necessari el transcurs del període esmentat quan tinguin descendència comuna, però sí que cal el requisit de la convivència. 

3. En el cas que un membre de la parella o tots dos estiguin lligats per un vincle matrimonial, el temps de convivència transcorregut fins al moment en què l'últim d'ells obtingui la dissolució o, si s'escau, la nul·litat s'ha de tenir en compte en el còmput de l'indicat període de dos anys”. 
En quant a l'acreditació de la parella de fet es pot demostrar simplement amb el certificat de convivència i altres mitjans de prova que acreditin la convivència de la parella durant el temps establert per la llei (mínim de dos anys), o bé, la convivència de la parella quan tenen fills. Des del despatx recomanem que les parelles de fet s'inscriguin en un registre o ho declarin mitjançant escriptura pública.   


Article 2. Acreditació 

L'acreditació de les unions estables no formalitzades en escriptura pública i el transcurs dels dos anys de referència es pot fer per qualsevol mitjà de prova admissible i suficient, amb l'excepció que estableix l'article 10.
      


Disposicions finals 

Primera
 

La Generalitat, dins les seves competències normatives, ha de regular per Llei el tractament fiscal específic que escaigui a cada una de les formes d'unió a què fa referència aquesta Llei referit als impostos següents: 

a). L'impost de la Renda de les Persones Físiques. 

b). L'impost de Successions i Donacions, pel que fa a les adquisicions per títol successori. 


Segona 

Si la legislació de l'Estat preveu la inscripció al Registre Civil de les unions regulades per aquesta Llei, els efectes que aquesta
 els atorga s'han d'entendre referits a les parelles que s'hi inscriguin. 


DRET DE SUCCESSIONS

L´article 18 de la Llei ens indica quins drets successoris té la parella de fet sobre les propietats del difunt, se´ns perjudici del que direm a continuació sobre els drets successoris estrictes, que són el DRET D´USDEFRUIT UNIVERSAL.   


 Article 18. Extinció per defunció 

1. En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual consta la convivència, el sobrevivent té la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge comú, sense computar-los, si s'escau, en el seu haver hereditari. Tanmateix, no accedeix a la propietat dels béns que consisteixin en joies o objectes artístics, o altres que tinguin un valor extraordinari atès el nivell de vida de la parella i el patrimoni relicte, en especial els mobles de procedència familiar de propietat del convivent premort o en la part que li pertany. 

2. Durant l'any següent a la mort d'un dels convivents, el supervivent té dret a habitar tot l'habitatge comú, amb la facultat de prendre'n possessió, i a ésser alimentat amb càrrec al patrimoni del premort, en consonància amb el nivell de vida que ha mantingut la parella i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que puguin correspondre al supervivent en virtut de la defunció del premort. S'exceptua el cas que el premort hagués atribuït al supervivent l'usdefruit universal de l'herència amb una durada temporal superior a un any. Aquest dret es perd si durant l'any l'interessat es casa o passa a conviure maritalment amb una altra persona o negligeix greument els seus deures envers els fills o les filles comuns amb el premort. 

3. Si el difunt era arrendatari de l'habitatge, el convivent té dret a subrogar-se en els termes que estableixi la legislació d'arrendaments urbans. 
  


En quant a la possibilitat que el membre supervivent de la parella de fet o la persona unida formant una unió estable de parella, en cas de mort de l'altre, tingui dret a la pensió de viduïtat, hem de dir que sí que tindrà dret sempre i quan acreditin una vigència en la convivència de 2 anys, igual que succeeix en el cas de matrimoni, o bé que hi hagi fills comuns. Recordem que davant aquest supòsit no serà necessari que s´acrediti el temps de dos anys però sí la convivència.     


Pel que respecte als Drets Successoris de la parella estable, haurem d'estar a allò que disposa el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, aprovat per Llei 10/2008, de 10 de juliol, relatiu a les successions.

En primer lloc hem de dir que l'herència serà pels fills del difunt, que es repartirà per parts iguals entre ells, per tant, la successió és en línia directa descendent. És a dir, es defereix en primer lloc als fills, després néts, besnéts… En cas que el causant mori sense fills ni altres descendents l´herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima. No tindran legítima els pares quan el causant mori deixant fills o altres descendents.   


En cas que el causant mori amb fills o altres descendents, quins drets tindrà el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent?   

Aquest tindrà dret a l'Usdefruit Universal de l'Herència, lliure de fiança, que podrà conmutar per l'atribució d'una quarta part alíquota de l'herència i, a més, tindrà l'Usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar.


TÍTOL IV Capítol II. L’ordre de succeir. Secció primera. La successió en línia directa descendent

Article 442-1. Delació als fills 
1. En la successió intestada, l’herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en unió estable de parella supervivent.   


Article 442-3. Successió del cònjuge vidu i del convivent en unió estable de parella supervivent 
1. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l’article 442-5.      

2. Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.   


Article 442-4. Usdefruit universal 
1. L’usdefruit universal del cònjuge o del convivent en unió estable de parella s’estén a les llegítimes, però no als llegats ordenats en codicil, a les atribucions particulars ordenades en pacte successori a favor d’altres persones ni a les donacions per causa de mort. 

2. Si el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent concorre a la successió amb hereus menors d’edat dels quals és representant legal, pot exercir llur representació per a l’acceptació de l’herència, sense que calgui la intervenció d’un defensor judicial, i adjudicar-se l’usdefruit universal. 

3. L’usdefruit universal s’extingeix per les causes generals d’extinció del dret d’usdefruit i no es perd encara que es contregui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altra persona.   


Article 442-5. Commutació de l’usdefruit 
1. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent pot optar per commutar l’usdefruit universal per l’atribució d’una quarta part alíquota de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar. 

2. L’opció de commutació de l’usdefruit universal es pot exercir en el termini d’un any a comptar de la mort del causant i s’extingeix si el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent accepta de manera expressa l’adjudicació de l’usdefruit universal. 

3. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent només pot demanar l’atribució de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar si aquest bé forma part de l’actiu hereditari i el causant no n’ha disposat en codicil o en pacte successori. Si el vidu o el convivent supervivent n’era copropietari juntament amb el causant, l’usdefruit s’estén a la quota que pertanyia a aquest. S’aplica a aquest usdefruit el que estableix l’article 442-4.3. 

4. Per a calcular la quarta part alíquota de l’herència, es parteix del valor dels béns de l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se’n descompten els béns disposats en codicil o pacte successori i, si escau, el valor de l’usdefruit de l’habitat- 152 ge que també s’atribueix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent, però no les llegítimes. 

5. La quarta part alíquota de l’herència es pot pagar adjudicant béns de l’herència o amb diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota.   Secció segona. Els legitimaris i la determinació de la llegítima Article 451-3. Llegítima dels descendents i dret de representació 1. Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals. 2. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents per estirps.   


Article 451-4. Llegítima dels progenitors 
1. Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tenen dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes.   


Article 451-5. Quantia i còmput de la llegítima La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d’aplicar les regles següents: 
a) Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració. 

b) Al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, s’hi ha d’afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s’ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació. 

c) El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l’import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s’ha d’afegir al valor d’aquests béns l’estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor. 

d) Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, ………………………..   



LA QUARTA VIDUAL és el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella que no tingui bens suficients per subsistir i consisteix en una quarta part de l´actiu hereditari líquid. Apareix regulada al capítol segon del llibre quart del codi civil de Catalunya.   

Capítol II. La quarta vidual 

Article 452-1. Dret a la quarta vidual 
1. El cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella que, amb els béns propis, els que li puguin correspondre per raó de liquidació del règim econòmic matrimonial i els que el causant li atribueixi per causa de mort o en consideració a aquesta, no tingui recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats té dret a obtenir en la successió del cònjuge o convivent premort la quantitat que calgui per a atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid, calculat d’acord amb el que estableix l’article 452-3. 

2. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s’ha de tenir en compte el nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant.    

¿Vols assessorament? Contacta'ns

Su formulario no cumple con los siguientes criterios: Todos los campos (marcados con asteriscos) deben estar llenos y su contenido debe ser valido.
Por favor rellene todos los campos con *.
La dirección de correo es invalida.
El tipo de archivo/s adjunto/s es erroneo o no compatible.
  • Nombre*
  • Teléfono*
  • Email*
  • Mensaje
  • * obligatorio