DRET DE SUCCESSIONS DE LES PARELLES DE FET

L´article 18 de la Llei ens indica quins drets successoris té la parella de fet sobre les propietats del difunt, se´ns perjudici del que direm a continuació sobre els drets successoris estrictes, que són el DRET D´USDEFRUIT UNIVERSAL.   

 Article 18. Extinció per defunció 

1. En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual consta la convivència, el sobrevivent té la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge comú, sense computar-los, si s'escau, en el seu haver hereditari. Tanmateix, no accedeix a la propietat dels béns que consisteixin en joies o objectes artístics, o altres que tinguin un valor extraordinari atès el nivell de vida de la parella i el patrimoni relicte, en especial els mobles de procedència familiar de propietat del convivent premort o en la part que li pertany. 

2. Durant l'any següent a la mort d'un dels convivents, el supervivent té dret a habitar tot l'habitatge comú, amb la facultat de prendre'n possessió, i a ésser alimentat amb càrrec al patrimoni del premort, en consonància amb el nivell de vida que ha mantingut la parella i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que puguin correspondre al supervivent en virtut de la defunció del premort. S'exceptua el cas que el premort hagués atribuït al supervivent l'usdefruit universal de l'herència amb una durada temporal superior a un any. Aquest dret es perd si durant l'any l'interessat es casa o passa a conviure maritalment amb una altra persona o negligeix greument els seus deures envers els fills o les filles comuns amb el premort. 

3. Si el difunt era arrendatari de l'habitatge, el convivent té dret a subrogar-se en els termes que estableixi la legislació d'arrendaments urbans.    

En quant a la possibilitat que el membre supervivent de la parella de fet o la persona unida formant una unió estable de parella, en cas de mort de l'altre, tingui dret a la pensió de viduïtat, hem de dir que sí que tindrà dret sempre i quan acreditin una vigència en la convivència de 2 anys, igual que succeeix en el cas de matrimoni, o bé que hi hagi fills comuns. Recordem que davant aquest supòsit no serà necessari que s´acrediti el temps de dos anys però sí la convivència.     

Pel que respecte als Drets Successoris de la parella estable, haurem d'estar a allò que disposa el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, aprovat per Llei 10/2008, de 10 de juliol, relatiu a les successions.

En primer lloc hem de dir que l'herència serà pels fills del difunt, que es repartirà per parts iguals entre ells, per tant, la successió és en línia directa descendent. És a dir, es defereix en primer lloc als fills, després néts, besnéts… En cas que el causant mori sense fills ni altres descendents l´herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima. No tindran legítima els pares quan el causant mori deixant fills o altres descendents.   

En cas que el causant mori amb fills o altres descendents, quins drets tindrà el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent?   

Aquest tindrà dret a l'Usdefruit Universal de l'Herència, lliure de fiança, que podrà conmutar per l'atribució d'una quarta part alíquota de l'herència i, a més, tindrà l'Usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar.

TÍTOL IV Capítol II. L’ordre de succeir. Secció primera. La successió en línia directa descendent

1. En la successió intestada, l’herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en unió estable de parella supervivent.   

2. Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en unió estable de parella supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.   

3. L’usdefruit universal s’extingeix per les causes generals d’extinció del dret d’usdefruit i no es perd encara que es contregui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altra persona.   

5. La quarta part alíquota de l’herència es pot pagar adjudicant béns de l’herència o amb diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota.   Secció segona. Els legitimaris i la determinació de la llegítima Article 451-3. Llegítima dels descendents i dret de representació 1. Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals. 2. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents per estirps.   

1. Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tenen dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes.   

d) Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, ………………………..   

LA QUARTA VIDUAL és el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella que no tingui bens suficients per subsistir i consisteix en una quarta part de l´actiu hereditari líquid. Apareix regulada al capítol segon del llibre quart del codi civil de Catalunya.   

2. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s’ha de tenir en compte el nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant.